En el setmanari Ausona del 24 d’agost de 1957 es pot llegir un article dins el qual el mateix CP Vic argumenta que en aquell moment, la Segona Divisió és la categoria a la qual es pot aspirar valorant la situació social i econòmica de l’entitat. Aquella temporada va ser l’inici d’una llarga etapa a la Segona Divisió, amb algunes aparicions a la màxima categoria nacional. La política del CP Vic era clara i l’objectiu era jugar amb gent de casa, van temporades on la presència de vigatans al primer equip era gairebé total.
A finals de la dècada dels 50, el CP Vic tornava a festejar amb la màxima categoria nacional, en la temporada 1957-58 es va jugar la promoció d’ascens, objectiu que no es va aconseguir, i en la següent, quan l’ascens ja era gairebé una realitat, aquest no va ser possible per una sanció federativa per un fet que en l’actualitat sembla veritablement increïble. El CP Vic va ser sancionat per fer jugar en el primer equip un jugador de 17 anys, una edat considerada en aquells temps massa jove per jugar a la màxima categoria. El jugador juvenil era Josep M. Roca. El cas Roca va indignar tot l’entorn esportiu del club, ja que de fet, suposava un «càstig» a tota la feina que es feia des de l’entitat amb la pedrera.
El camí cap a la Primera Divisió era ja tota una evidència, i l’esperat ascens a la màxima categoria es va produir en la temporada 1960-61. L’equip de l’ascens estava format només amb jugadors de Vic.
El CP Vic va acabar subcampió amb 50 punts, només per darrera del Llista Blava de Lleida, que en va sumar 52. Els dos duels amb els del Segrià van ser èpics, a l’anada a terres de Ponent, el CP Vic va perdre 4 a 2 després d’una polèmica actuació arbitral. En el partit jugat a Vic, es van batre tots els rècords d’espectadors. Els vigatans van guanyar per 3 a 1 en un partit espectacular i vibrant.
Els jugadors de l’equip de l’ascens van ser Ramon, Tañà, Costa, Vila, Josep M. Roca, Membrives, Canals, Monje II, Rubio i Font. Com a entrenador va començar la temporada Esturi, tot i que va acabar Altimiras. El preparador físic era en Molas i el president en Carles Sureda Gomis.
Aquesta dècada dels cinquanta va tenir un altre fet de vital importància dins l’hoquei patins osonenc. L’1 de novembre de 1955 es va fundar el CP Voltregà. L’equip de Sant Hipòlit va agafar d’alguna manera el relleu a l’Ausa com a gran rival comarcal. De fet, la relació entre els dos conjunts va començar el mateix dia de la inauguració del CP Voltregà, jornada en la qual el CP Vic hi va participar. Va ser l’inici d’una gran rivalitat esportiva, amb enfrontaments apassionants i amb molts intercanvis de jugadors i tècnics al llarg de les seves històries.
